soledad penadés

Aquest llibre no ha envellit gaire be. O potser si. El vaig re-llegir fa un parell de setmanes, en aquest any 2016, i els quasi 30 anys es noten... Malgrat que preten mostrar una dona moderna (i detectiva!), el que ens trovem és un no parar de sexisme i masclisme internalitzat inclòs al diàleg intern de la protagonista. Clar que a 1989 això del masclisme internalitzat potser no s'havia ni inventat.

Com a referència històrica de la ciutat de València a aquell temps: molt be. Com a exemple a seguir: decididament, no. Sobre tot la part de conduir després d'uns quants gin and tonics i Martinis.